El 2001, feia cinquanta anys que Jordi Pere Cerdà (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes1995) entrava en literatura amb «La guatila i la garba ».És un col·loqui científic que li fou ofert com a prova d’homenatge, just en aquella terra de Cerdanya «entremig de totes les terres» que nodreix la seva obra d‘imatges, de saba dialectal, de memòria col·lectiva, però també de qüestionaments sobre el que ell anomena el «trencat» i el «cosit»: la ferida i el lligam - sobre la frontera - totes les fronteres. Trenta cinc escriptors, investigadors, universitaris catalans, francesos i occitans varen reunir-se per parlar de Jordi Pere Cerdà i analitzar una obra major de la nostra literatura contemporània. Un home i una obra que són l’expressió mateixa de la problemàtica que planteja la catalanitat al País del Nord. En 2001, il avait cinquante ans que Jordi Pere Cerdà entrait en littérature. En manière d’hommage, c’est un colloque scientifique qui lui fut offert, dans cette terre de Cerdagne « entremig de totes les terres » qui nourrit son œuvre d’images, de sève dialectale, de mémoire collective, mais aussi de questionnements sur ce qu’il appelle le « trencat » et le « cosit », la blessure et le lien : sur la frontière – toutes les frontières. Trente-cinq écrivains, chercheurs, universitaires catalans, français et occitans se sont réunis pour parler de Jordi Pere Cerdà et analyser une œuvre majeure de notre littérature contemporaine. Un homme et une œuvre qui sont l’expression même de la problématique de la catalanité roussillonnaise. En 2001, fasiá 50 ans que Jordi Pere Cerdà (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 1995) dintrava en literatura amb «La guatlla i la garba». Se li ofriguèt un collòqui scientific en omenatge, tot bèl just sus aquela tèrra de Cerdanha «entremièg totas las tèrras» que porgís a la siáòbra imatges, sàbia dialectala, memòria collectiva, mas tanben de questionaments sus çò qu’el nomença lo «trencat»e lo « cosit », la nafra e lo ligam : sus la frontièra… |